Un coet multitram és un coet que utilitza dos o més trams, cadascun dels quals posseeix els seus propis motors i propel·lent. Els trams tàndem o en sèrie es munten sobre altres trams, mentre que els trams paral·lels s'enganxen als costats d'altres trams. El resultat són dos o més coets un sobre l'altre o un al costat de l'altre. En conjunt se'ls denomina a vegades una vehicle de llançament. Són bastant comuns els de dos trams, tot i que s'han llançat amb èxit coets amb cinc trams. Deixant anar els trams quan se'ls ha esgotat el propel·lent s'aconsegueix que la massa del que queda del coet disminueixi. Aquesta separació permet que l'empenyiment dels trams restants l'accelerin fins a la seva velocitat i alçada finals amb més facilitat.
En els esquemes d'estadificació tàndem o en sèrie, el primer tram queda a la base i sol ser el més gran, el segon tram i els trams superiors següents, que van a sobre, solen ser de mida inferior. En els esquemes d'estadificació paral·lels s'utilitzen propulsors sòlids o líquids per ajudar a l'enlairament. Se'ls sol conèixer com "tram 0". En el cas típic, el primer tram i els propulsors propulsen tot el coet cap amunt. Quan se'ls esgota el combustible als propulsors, aquests es desprenen de la resta del coet (normalment amb algun tipus de petites càrregues explosives) i cauen a terra. Aleshores el primer tram impulsa el coet fins que també s'esgota i cau. És aleshores quan un petit coet, amb el segon tram de base, s'encén. Aquest procés, conegut als cercles de la ciència de coets com estadificació, és repetit fins que el motor de l'últim tram esgota el seu combustible.
En alguns casos amb estadificació en sèrie, el tram superior s'encén abans de la separació- l'anell que hi ha entre trams està dissenyat amb això al cap, i l'empenyiment s'utilitza per ajudar a separar els dos vehicles. Això és conegut com "fire in the hole".